Planta aromàtica i medicinal de les més conegudes i apreciades.
Es troba a les brolles i els prats secs de la terra baixa, sobre substrat calcari.
Se'n fan servir les summitats florides en infusió, decuit (5-10g/l) o en tintura;
o bé macerat en vi.
-També intervé en la preparació de licors casolans com la Ratafia.
-El romaní, cremat damunt la brasa o en vapors, s'havia usat com a aromatitzant de la llar.
-És una espècie molt aprofitada per les abelles. La mel de romaní està indicada per als refredats.
Usos del Romaní:
Per via interna - Propietats digestives i tòniques ajudant a equilibrar el fetge.
També afavoreix la circulació sanguínia a nivell cerebral.
El té de Romaní és útil pels estats d'esgotament, després de malalties
infeccioses i grip.
- L'ús més popular és el Vi de Romaní: es pot fer bullir amb vi (i de
vegades també sucre) o bé afegir de 10-20g a una botella de 3/4 l de
un vi blanc suau i deixar macerar 5 dies i colar.
Per via externa - L'alcohol de Romaní és usat com antisèptic i per guarir úlceres i
ferides. 250g d'alcohol de 70º o esperit de vi sobre 50g de romaní
i es deixa macerar 10 dies, es premsa i es filtra. S'usa també fer
fregues i massatges pels dolors locals (reuma, artrosi)
- L'oli essencial de romaní a més de ser antisèptic i antireumàtic
